| Sumario: | Els règims totalitaris del període d'entreguerres es caracteritzaren per establir polítiques de joventut que els permetessin adoctrinar aquest col·lectiu sota els seus principis ideològics, i Espanya va prendre exemple de les metodologies italiana i alemanya en la major part de les seves accions, malgrat en molts casos els resultats no fossin comparables, atenent a les circumstàncies pròpies de cada país. Una d'aquestes accions anà lligada a la pràctica esportiva, que en l'Estat espanyol fou monopolitzada per la Delegación Nacional de Deportes, assumint-ne totes les competències sobre aquesta. Tanmateix, i pel que fa a la joventut, el Frente de Juventudes i la Sección Femenina es convertiren en els organismes responsables del seu control. I ja entrant en la qüestió universitària, el Sindicato Español Universitario s'encarregà de l'afiliació de tots els estudiants, que hi pertanyien pel fet de matricular-se a qualsevol estudi superior. Amb la imposició de la matèria d'educació física a la Universitat el 1944, de manera paral·lela a com es va fer amb la formació política i la religiosa, s'intentà instruir la joventut universitària d'acord amb els propòsits del règim, però la confluència de diverses mancances no contribuïren al seu èxit, com foren la manca de professorat competent, la inexistència d'instal·lacions esportives i, en definitiva, la percepció per part dels propis alumnes de que es tractaven d'assignatures maries sense cap atractiu de fons.
|
|---|
