| Sumario: | Encara que a Bòsnia i Hercegovina hi hagi un marc legislatiu que ofereix disposicions legals per a garantir la llibertat d'expressió, la seva aplicació real és molt dificultosa a causa dels comunistes i dels llegats de guerra. I és que la divisió ètnica i les pressions polítiques dins del sistema judicial, així com la influència política en els mitjans de comunicació, en perjudiquen l'exercici autèntic. Malgrat que en l'era actual, els mitjans de comunicació digitals predominin com a principal font per al consum de les notícies, fet que afavoreix la llibertat d'expressió i al pluralisme, la classe política coacciona aquest dret humà i genera un estat d'alerta i por mitjançant l'obertura de procediments legals contra els mitjans de comunicació, els periodistes i altres actors. La tesi analitza el panorama dels mitjans a Bòsnia i Hercegovina i tracta de temes relatius al finançament i a la propietat dels mitjans de comunicació, l'estret vincle entre la premsa i els partits polítics, la falta de coordinació entre els diversos suports mediàtics arreu del país, el marc legislatiu i sobre els organismes reguladors i autoreguladors dels mitjans. Un dels aspectes més rellevants en relació al marc legislatiu dels mitjans de comunicació va ser la despenalització de la difamació, que va ser transferida del Codi Penal al Codi Civil. Però malgrat aquest canvi, encara s'observa l'efecte dissuasiu per al lliure exercici del dret a la llibertat d'expressió, que s'evidencia en les altes compensacions exigides i en un nombre molt elevat de demandes presentades per polítics, tant en contra de periodistes com en contra de l'oposició. Aquest fet, ha cridat l'atenció d'aquesta investigació. Al mateix temps, els polítics no esgoten tots els recursos per a minimitzar el dany que les lleis els permet sobre la difamació. I és que no sol·liciten una retractació pública o disculpa, ni acudeixen als òrgans d'autoregulació, sinó que es dirigeixen directament als tribunals. L'estudi realitza una investigació extensa sobre la literatura local i internacional i sobre els casos de difamació davant els tribunals a Sarajevo i Banjaluka, així com dels casos presentats davant l'organisme d'autoregulació i el Consell de Premsa, amb l'objectiu d'oferir una explicació sobre el concepte de difamació i una anàlisi sobre les tendències mundials i les tendències actuals a Bòsnia i Hercegovina en relació a l'exercici de la llibertat d'expressió. Fins ara, aquest dret no ha estat objecte d'estudi ni a investigacions ni a anàlisis, possiblement, perquè els mitjans de comunicació es mostren reticents a informar sobre temes vinculats a personatges públics i perquè, en general, s'ha desestimat la Llei de Mitjans a B-H. Així, és un tema que encara ha de guanyar força com a àrea d'investigació.
|
|---|
