| Sumario: | Les persones amb discapacitat intel·lectual no practiquen els nivells suficients d'activitat física per que aquesta impliqui una millora de la seva qualitat de vida. Estudiar la relació entre ambdós constructes és clau per afavorir-la en cas de que no es doni. L'objectiu d'aquesta tesi és, per tant, identificar quin impacte produeix la pràctica d'activitat física en la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual avaluant cadascuna de les vuit dimensions que la defineixen segons el criteri internacionalment acceptat. Per a fer-ho s'han validat dos instruments per avaluar, per una banda, la qualitat de vida en termes de resultats personals i, per l'altra, les necessitats i estratègies de suport en l'àmbit de l'activitat física. El primer instrument l'hem obtingut de la traducció i adaptació de la Personal Outcomes Scale i el segon s'ha elaborat ex-novo degut que en la bibliografia consultada no disposàvem de cap eina que s'ajustés a la nostra finalitat. La mostra ha estat formada per persones adultes amb discapacitat intel·lectual (n=529), els seus professionals de referència (n=522) i un membre de la família (n= 462). A tots ells se'ls va administrar els dos instruments per entrevistadors prèviament formats. A partir de les dades obtingudes en cada instruments s'han examinat tant la fiabilitat i la validesa; i posteriorment s'han estimat els paràmetres estructurals que ens han permès confirmar que l'activitat física té un impacte significatiu en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. Cadascuna de les fases realitzades i els resultats corresponents obtinguts han donat lloc als quatre articles que es presenten en aquesta tesi.
|
|---|
