| Sumario: | Aquest estudi parteix d'un posicionament constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco i Corbella, 2004) i de la Teoria de l'Aferrament (Bowlby, 1969) i de l'Aferrament Adult (Hazan i Shaver, 1987) per a l'anàlisi d'aquest últim i de la seva relació amb la construcció de la identitat de 15 dones adoptades amb fills biològics. Per tal de dur-ho a terme, es va treballar a partir d'una entrevista semi- estructurada, del qüestionari auto-aplicat ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka i Shaver, 2007) i de la Graella de Constructes Personals (Kelly, 1955/1991) referida a la construcció del sí mateix (Butt, Burr i Bell, 1997), en la que es varen incloure elements del sí mateix directament vinculats amb l'aferrament (Jo com a filla amb la meva mare/ Jo com a filla amb el meu pare) i amb l'aferrament adult (Jo com a parella). També es va incorporar a la graella, el constructe Segura vs. Insegura com a mesura general de l'aferrament. L'anàlisi qualitatiu de les dades de les transcripcions de les entrevistes i de les graelles es va dur a terme a través del mètode Grounded Theory (Glasser i Strauss, 1967) i l'anàlisi quantitatiu d'aquestes últimes, mitjançant el programa informàtic RECORD (Feixas i Cornejo, 1996). Els resultats generats per aquests així com per la triangulació de les dades mostren que les participants en la recerca construeixen la seva identitat a partir del posicionament com a mare i com a parella, en els que presenten una major autoestima. S'observa com l'aferrament adult és en general segur o tendent a la seguretat, i que experimenten un canvi en la identitat com a parella a partir de la vivència de la relació amb aquesta. S'ha vist que l'adopció també influeix en la construcció de la identitat. Finalment, s'observa una diferència entre l'aferrament amb la mare i amb el pare, essent el primer el més segur, malgrat es valorin més positivament en la relació amb el segon.
|
|---|
