| Sumario: | La situació actual de la inclusió a la universitat en el nostre país ens mostra una paradoxa: si bé, per un costat, es disposa d'una legislació amb uns principis clars que estableixen la concreció d' universitat inclusiva i es constata un creixent interès per part de les universitats per poder garantir que tot l'alumnat, independentment del seu context i realitat personal, pugui cursar els estudis que desitgin amb èxit, així com també es contempla que tots els membres de la comunitat universitària puguin desenvolupar-se a nivell professional en termes d'equitat, la realitat, d'altra banda, és molt diferent; s'observen serioses mancances en la cultura, els models, les evidències i pràctiques universitàries associades a la inclusió. En conseqüència sembla oportú i necessari plantejar-se els següents objectius: en primer lloc, identificar els indicadors que podrien contribuir al procés de canvi i transformació dels estudis superiors a fi d'aconseguir universitats més inclusives i, a partir de l'opinió dels membres que composen la comunitat universitària –estudiants, personal docent i d'investigació, personal d'administració i serveis, i persones amb responsabilitat de gestió-, realitzar una valoració que permeti prioritzar-los. En segon lloc, conèixer el comportament d'aquests indicadors a les universitats catalanes per tal d'obtenir una aproximació de la realitat actual en relació a la inclusió en els estudis superiors. En tercer lloc, comparar-los amb els de les universitats de la província d'Ontàrio (Canadà) ja que presenten un model d'intervenció en el marc de la igualtat d'oportunitats i l'accessibilitat universal per a tota la comunitat universitària. A partir d'un plantejament metodològic quantitatiu, amb la participació de 1224 persones, i qualitatiu, amb la realització de nou grups focals, a les comunitats universitàries catalanes i de la província d'Ontàrio (Canadà), els resultats obtinguts han permès identificar quaranta-una categories que s'han estructurat seguint l'Índex de la inclusió (Duran et al., 2006), proposant una priorització d'aquestes i posant de manifest que per a la seva implementació l'àmbit prioritari és el desenvolupament de cultures, seguit de la generació de polítiques per, finalment, desenvolupar pràctiques inclusives. Alhora s'ha valorat el grau actual d'implementació d'aquestes categories a les universitats, fent-se evident una diferència de percepció per part dels participants en funció del rol desenvolupat en la comunitat universitària, essent els estudiants els que menys perceben l'existència d'aquestes categories i, per contra, les persones amb responsabilitat de gestió les que més. Tanmateix es detecta que a les universitats canadenques es troben implementades categories dels tres àmbits en un nombre lleugerament superior. En síntesi, es considera que la proposta de categories resultant pot esdevenir una contribució significativa per a les institucions universitàries en la mesura que ofereixi indicadors específics que poden servir de suport i de guia per afavorir un procés de transformació de les cultures, pràctiques i polítiques a les universitats que promoguin la inclusió i la qualitat de vida dels estudiants als estudis superiors.
|
|---|
