| Sumario: | La tesi per compilació de publicacions que es presenta aquí s'interroga, des de les ciències socials i, en concret, des de l'antropologia social, quin paper té esport com a mecanisme ritual bàsic de les societats modernes per a la seva reproducció. Per això es planteja com a objectius: a) analitzar el desenvolupament de l'antropologia de l'esport a Espanya; b) reconstruir el debat epistemològic entre les diverses metodologies antropològiques, amb la finalitat d'establir una metodologia crítica i plural per a l'estudi de l'esport com a eina d'intervenció social; c) estudiar els impactes del turisme esportiu en la seva implementació com a mitjà de modernització i desenvolupament local; d) observar els usos esportius de l'espai públic urbà i, especialment, les seves formes més intersticials i desburocratitzades, per identificar-ne les lògiques socials i vincular-les a les línies de fuga que singularitzen la modernitat avançada, i e) investigar les pràctiques esportives de la població immigrant a Barcelona per reconstruir les diverses cultures esportives de la ciutat i identificar-ne les barreres econòmiques, polítiques, socials i culturals; amb la finalitat d'assenyalar les bases per al desenvolupament d'una política esportiva municipal que afavoreixi la integració esportiva i social de tots els ciutadans. Les investigacions de camp s'han dut a terme des d'una construcció plurimetodològica i reflexiva. Es tracta d'una metodologia antropològica de base etnogràfica: mixta, plural, oberta i dialògica, que es fonamenta en el pragmatisme metodològic, atès que es busca una integració crítica de mètodes i tècniques que permetin triangular una imatge global de la problemàtica socioesportiva analitzada. Una metodologia col·laborativa, en algun cas vinculada a la investigació-acció participativa, que promou el desenvolupament i l'enfortiment de les xarxes socials implicades o generades en l'estudi, i que, per tant, és útil tant en projectes d'intervenció social a través de l'esport com en l'aplicació d'estratègies d'esport i desenvolupament comunitari. L'esport és tractat com una metacultura de la modernitat que ha configurat un hàbitat de significat transnacional i global, per la qual cosa el fan un potent instrument d'inclusió social, integració funcional, reproducció social i desenvolupament local i comunitari. Es tracta, a més, d'un sistema esportiu fluid i canviant que s'expandeix, que es transforma i que es torna complex, seguint les directrius que dinamitzen el sistema social contemporani, fet que permet desenvolupar una multiplicitat de cultures esportives que reprodueixen la pluralitat de lògiques de vida d'una societat complexa.
|
|---|
