| Sumario: | La tesi pretén esbrinar quins han estat els principis arquitectònics que han permès que l’estructura formal i constructiva de les drassanes hagi estat permanentment inalterable al llarg de les diverses ampliacions i canvis programàtics. El procés constructiu s’ha analitzat profundament la qual cosa a fet possible el dibuixar les plantes de l’edifici en cadascun dels fets més importants tant pel que fa la seva construcció, les diverses ampliacions així com les restauracions. El estudi s’ha realitzat comprovant el traçat, la construcció, la proporció i les característiques espacials del propi edifici així com la seva relació amb altres construccions de programa o d’estructura similars. Complementen aquest estudi les restauracions realitzades en els períodes compresos entre els anys 1930 i 1960 i entre 1984 i 2005 La tesi ha permès, d’una banda, aclarir quin va ser el sistema, i concretament l’element, constructiu que conformà l’estructura formal i constructiva de les drassanes; d’altre banda, hem pogut comprovar que mitjançant l’estudi dels elements constructius que actualment configuren l’edifici ha estat possible omplir el buit històric existent des de la creació de les drassanes fins al 1709 data del primer plànol conegut de l’edifici. Finalment, s’exposa tot allò que ha garantit la permanent identitat de les drassanes.
|
|---|
