| Sumario: | La tesi estudia la influència que va tenir l'exposició Interbau de Berlín l'any 1957 en el restabliment de l'arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l'estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l'equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l'arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l'estudi de l'operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l'arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d'algunes d'aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l'habitatge.
|
|---|
