Sumario: | La tesi es planteja com una aportació a l'estudi urbanístic de ciutats mediterrànies, que van créixer vinculades a rambles o rieres, l'exemple més significatiu el constitueixen les Rambles de Barcelona. L'objectiu de la tesi és analitzar el paper que han exercit les rambles en diferents períodes històrics, a partir de diferents funcions com a eix d'escorrentia, límit territorial, passeig o espai públic. La metodologia utilitzada va consistir en indagació literària, històrica i cartogràfica antiga de diferents ciutats mediterrànies vinculades a rambles. El material d'arxiu recopilat es va comparar amb fotografies satèl·lit i arxius digitals actualitzats en format CAD. La documentació obtinguda es complementa amb un estudi empíric basat en l'observació, realitzat a partir de visites de camp. La tesi està estructurada en tres capítols: En el primer, s'exposen les generalitats de les rambles, les formes de creixement urbà i intervencions en diferents ciutats mediterrànies. Es complementa aquest primer capítol amb dos annexos. L'annex I, descriu els antecedents de l'ús de les rambles en ciutats pròpies del desert com Shibam al Iemen i Jerash a Jordània. L'annex II descriu el creixement de ciutats mediterrànies on les rambles han estat el configurador principal de la forma urbana. A partir del capítol II, la tesi se centra en les Rambles de Barcelona. En aquesta ciutat, la història i creixement urbà han estat estretament vinculats i condicionats a les Rambles. Abans del segle XIII, la Rambla avançava pel pla sense afectar la ciutat emmurallada romana. Les Rambles van passar més tard a constituir-se com un límit territorial complementat amb les muralles que van ser demolides al segle XIX, igual que en diferents ciutats europees. L'enderroc es va basar en les teories higienistes i nous models de ciutat implementats pel Baró de Haussmann, a París i l'estudi d'Edwin Chadwick, a Londres. En el tercer capítol s'exposen les intervencions urbanes realitzades a les avingudes actualment denominades "les Rambles", que són un espai públic de traçat irregular, la morfologia de les quals denota la permanent presència de l'antiga riera. Certament, diferents autors entre els quals es destaquen geògrafs, periodistes i historiadors han estudiat l'evolució històrico-social d'aquest carrer. No obstant això, malgrat l'interès que han propiciat les Rambles, són escassos els estudis orientats per professionals de la urbanística pel que fa al seu caràcter com a espai públic. El material d'arxiu inèdit constitueix una de les principals aportacions de la tesi. El pla anònim del segle XVIII va permetre reconèixer la transformació de cada un dels trams de la Rambla un cop enderrocades les muralles. També s'analitzen les propostes de convertir la Rambla en bulevard en els anys 1863 i 1924. L' estudi de l'espai públic a les Rambles permetre reconèixer i valorar les diferents intervencions en l'arbrat, mobiliari, il·luminació i altres elements de l'espai públic, així com les seves característiques formals.
|