| Sumario: | Aquesta dissertació doctoral es centra en les discussions acadèmiques que afecten a l'organització de processos en entorns de desastre. En particular, la recerca principal és ‘de quina manera la interacció dels atributs a nivell individual i col·lectiu de les accions improvisades de les organitzacions expliquen com aconsegueixen els seus objectius, p.e. ser eficaços, en contextos extrems?'. Fent servir una estratègia metodològica d'estudis de casos, emergeixen narratives de dos perfils d'organitzacions que eren crítiques per a la fase de resposta i de recuperació del Tifó Haiyan del 2013. La contribució principal d'aquest treball té dos vessants. Primer, es proposa que la improvisació, malgrat la seva naturalesa emergent, està guiada per un propòsit concret, doncs facilita a les organitzacions aconseguir els seus objectius preestablerts. Això succeeix a través de dos efectes: (a) l'efecte buffering, i (b) l'efecte connection-seeking. Segon, s'infereix que les improvisacions amb un propòsit concret estan promogudes per diverses narracions que interaccionen a nivell individual i col·lectiu. Tres narracions sorgeixen: (a) una interacció complementària entre els atributs a nivell individual i col·lectiu, on tots dos, l'individual i l'organitzatiu juguen una funció similar per promoure una improvisació amb un propòsit concret (b) una interacció gestionada a nivell individual, en que l'acció individual apareix més pronunciada en la decisió d'improvisar a nivell de cada propòsit concret, i (c) una interacció que s'adhereix la norma, on el paper de l'organització precedeix la posició individual en la decisió d'improvisar en el propòsit concret.
|
|---|
