| Sumario: | Les grans infraestructures científiques s’enfronten a demandes creixents de responsabilitat pública, no només per la seva contribució al descobriment científic, sinó també per la seva capacitat de generar valor econòmic secundari. Per construir i operar les seves infraestructures sofisticades, sovint generen tecnologies frontereres dissenyant i construint solucions tècniques per a problemes d’enginyeria complexos i sense precedents. En paral·lel, la dècada anterior ha presenciat la ràpida irrupció de canvis tecnològics que han afectat la manera com es fa i es comparteix la ciència, cosa que ha comportat l’emergència del concepte d’Open Science (OS). Els governs avancen ràpidament vers aquest paradigma de OS i demanen a les grans infraestructures científiques que "obrin" els seus processos científics. No obstant, aquestes dues forces s'oposen, ja que la comercialització de tecnologies i resultats científics requereixen normalment d’inversions financeres importants i les empreses només estan disposades a assumir aquest cost si poden protegir la innovació de la imitació o de la competència deslleial. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu comprendre com les noves aplicacions de les TIC afecten els resultats de la recerca i la transferència de tecnologia resultant en el context de les grans infraestructures científiques. La tesis pretén descobrir les tensions entre aquests dos vectors normatius, així com identificar els mecanismes que s’utilitzen per superar-les. La tesis es compon de quatre estudis: 1) Un estudi que aplica un mètode de recerca mixt que combina dades de dues enquestes d’escala global realitzades online (2016, 2018), amb dos cas d’estudi de dues comunitats científiques en física d’alta energia i biologia molecular que avaluen els factors explicatius darrere les pràctiques de compartir dades per part dels científics; 2) Un estudi de cas d’Open Targets, una infraestructura d’informació basada en dades considerades bens comuns, on el Laboratori Europeu de Biologia Molecular-EBI i empreses farmacèutiques col·laboren i comparteixen dades científiques i eines tecnològiques per accelerar el descobriment de medicaments; 3) Un estudi d’un conjunt de dades únic de 170 projectes finançats en el marc d’ATTRACT (un nou instrument de la Comissió Europea liderat per les grans infraestructures científiques europees) que té com a objectiu comprendre la naturalesa del procés de serendipitat que hi ha darrere de la transició de tecnologies de grans infraestructures científiques a aplicacions comercials abans no anticipades. ; i 4) un cas d’estudi sobre la tecnologia White Rabbit, un hardware sofisticat de codi obert desenvolupat al Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) en col·laboració amb un extens ecosistema d’empreses.
|
|---|
