| Sumario: | L'increment de l'atenció en la investigació en la relació entre les avaluacions dels empleats de les activitats socialment responsables de les seves empreses i les seves reaccions a aquestes avaluacions ha portat a certes inconsistències en els conceptes i perspectives teòriques utilitzades per entendre aquesta relació. Aquesta tesi busca aclarir algunes ambigüitats existents en la literatura actual i pretén ampliar la nostra comprensió de la relació reunint corrents incongruents que es troben en la literatura. La dissertació es basa en tres assajos, cadascun dels quals intenta aclarir un aspecte únic de la relació entre les avaluacions per part dels empleats de la responsabilitat social empresarial (RSE) i les seves reaccions respecte a les mateixes empreses. El primer assaig té com a objectiu sintetitzar les diverses construccions que s’han utilitzat en la literatura anterior per captar les avaluacions dels empleats del comportament socialment responsable de les seves empreses. L’assaig conclou amb la identificació de cinc avaluacions conceptualment diferents que els empleats fan mitjançant l’anàlisi de factors exploratoris i confirmatoris i utilitza el modelatge d’equacions estructurals per identificar l’estructura d’interrelacions entre aquestes diferents avaluacions. El segon assaig explora les perspectives teòriques que s’han utilitzat en la literatura per explicar per què els empleats responen a les activitats socialment responsables de les seves empreses. L'assaig recull idees tant de la teoria de la justícia organitzativa com de la teoria de la identitat social per desenvolupar un marc que incorpori idees des de les dues perspectives. L'assaig conclou que la millora de l'efectivitat laboral té una influència més gran com a mecanisme de mediació entre la percepció dels empleats de la RSE i les reaccions dels empleats a la mateixa RSE. L’últim assaig presenta una explicació teòrica alternativa per a la relació entre les percepcions dels empleats de la RSE i les seves actituds envers l’empresa, basada en la idea de consistència cognitiva, mitjançant la teoria de l’equilibri de les actituds. Una explicació de la relació basada en un desig de consistència cognitiva permet que la relació entre les avaluacions de la RSE dels empleats i les seves actituds cap a l'empresa flueixin en totes dues direccions. Mitjançant un entorn experimental, en l’assaig es presenten proves a la bidireccionalitat de la relació
|
|---|
