| Sumario: | Els evidents canvis socials i tecnològics esdevinguts en l'última dècada afecten de manera principal a les Indústries Culturals i Creatives i, molt en particular, a la indústria editorial, musical i audiovisual. Aquests canvis, juntament amb la intangibilitat dels béns amb els quals aquestes trafiquen, han provocat una alteració estructural en la forma de creació, producció i distribució en aquests sectors, donant lloc a nous models de negoci.La Propietat Intel·lectual sempre ha jugat un paper decisiu en la configuració dels models de negoci d'aquestes tres indústries, fomentant uns models i impedint-ne d’altres. Tradicionalment el legislador ha pres una posició “autor-cèntrica” en la normativa aplicable a aquesta matèria amb l'objectiu de protegir al creador com a part feble de la cadena de valor i així, protegir també l'incentiu a la creació. És raonable que periòdicament ens preguntem si la Propietat Intel·lectual compleix el seu paper, especialment, quan ha existit un canvi en les formes de producció i distribució. A més, el temps transcorregut des de l'inici de la transformació d'aquests sectors fa que ja sigui possible albirar les línies mestres dels nous models de negoci.Per realitzar aquest estudi s'ha assumit la premissa conforme tot el sistema de protecció de la Propietat Intel·lectual ha de tenir com a efecte el foment de la creativitat, la qual cosa porta aparellada la necessitat de l'accés de les obres al mercat perquè existeixi un ampli patrimoni cultural que reverteixi en benefici de la societat.En el present treball s'ha plantejat el paper de la Propietat Intel·lectual en un aspecte molt concret de la cadena: el sistema de protecció dels interessos de l'autor i els de l'empresari. La relació entre el creador i qui ha de donar a conèixer la seva obra al públic és essencial per a la difusió de la cultura i la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola recull diversos instruments contractuals per canalitzar-la: (i) el contracte d'edició; (ii) el contracte d'edició musical; (iii) el contracte de producció teatral i execució musical i (iv) el contracte de producció audiovisual. L'anàlisi d'aquests contractes permetrà conèixer en quins termes es relacionen ambdues figures, així com els interessos que prevalen pel legislador i les mesures que estableix per protegir-los. El resultat ens mostrarà el model de negoci que està considerant la Llei, així com si la regulació dóna cabuda a les noves formes de crear, produir i comercialitzar els béns immaterials.En definitiva, l'objecte d'aquest treball és qüestionar-se no només si el sistema de protecció dels interessos de l'autor i de l'empresari és idoni per aconseguir un incentiu per a la creació adequat als nous models de negoci editorials, musicals i audiovisuals sinó plantejar-se l'existència del propi sistema.
|
|---|
