Canticum canticorum, Ruth, Lamentationes Ieremiae, Ecclesiastes, & Ester

Detalles Bibliográficos
Autor Corporativo: Estienne, Robert, impressor (impressor)
Formato: Libro
Idioma:Hebreo
Publicado: Pariiis : Ex officina Roberti Stephani M.D.XL [1540]
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull:https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991005464179706719
Descripción
Notas:Signatura: A-K4
Títol paral·lel en hebreu a la part superior de la portada. Text en hebreu
Primera edició de la Bíblia en hebreu de Robert Estienne, publicada en 24 parts, cadascuna amb el seu propi títol i signatures, i també distribuïda per separat. Tot i que R. Estienne manté, en la mesura del possible, l'ordre de la Vulgata de presentar aquesta edició, al seu catàleg de 1546, l'agrupació del Megillot i la presència de certes indicacions litúrgiques al Pentateuc demostren que essencialment seguia la Biblia hebrea. Per aquest motiu i perquè cada propietari va ordenar les parts en l'ordre que escollia, la descripció del conjunt es va fer segons la classificació hebrea i no segons la Vulgata. - Les contradiccions apareixen en diverses ocasions entre la data llatina i la data indicada al títol hebreu. Alguns es poden explicar per dificultats per aplicar la concordança dels dos calendaris, mitjançant un càlcul excessivament resumit, mitjançant una simple resta de 1240 a partir de la data juliana per obtenir la data hebrea, mentre que l'any hebreu així obtingut va començar a partir de la tardor de l'any anterior al julià. Les divergències cronològiques també provenen de l’ús de les mateixes línies del títol en hebreu per a diferents parts i no pas per un desig de falsificar les dates
Datat en hebreu [5] 300, és a dir, el 5 de juliol-3 d'agost de 1540
Marca de l'impressor a portada
Paginació hebrea
Descripción Física:[79] pàgines; 4o (26 cm)
Bibliografía:Vegeu també R. Mc Leod, “Altum sapere, parole d'homme et Verbe divin. Les cronologies de la Bíble hébraïque in-quarto de Robert Estienne ", a" La Bíble imprimée dans L'Europe moderne", París, 1999, pp. 81-141, que proporciona informació addicional sobre la cronologia d’aquesta edició. Sis dels dotze profetes van ser objecte de dues edicions diferents, amb la mateixa data exacta, tant en hebreu com en llatí, o bé una data molt propera (1539 i 1540), dates que no poden ser exactes per a la segona edició que no pot ser anterior a 1543 segons els caràcters hebreus utilitzats i una de les marques. És potser fins i tot més tard, cap a 1549, perquè dues de les còpies de Jonàs porten la impressió a cegues de l’adreça d’una obra impresa per R. Estienne, datada el 1549, cf. Mc R. Leod, pàg. 138
Segons Moritz Steinschneider a Catalogus Librorum Hebraeorum Digessit et notis instruxit M.Steinschneider, Berolini, 1852-1860 i Nachdruck Hildesheim, 1964,nº99 l'orfe d'aparició de les parts fou la següent: 5,9,14,15,16,17,18,10,11,13,12,19,20,21, 23,22,6,8,7,24,4,1,3,2
Lugar de publicación:França -- Paris