| Sumario: | La finalització de les aliances estratègiques ha atret l’atenció dels investigadors durant dècades. Des dels inicis de la recerca en matèria d’aliances, els estudis han reconegut el caràcter flexible i temporal dels acords entre empreses. La finalització d’una aliança representa una fase important del cicle de vida de l’aliança i una activitat bàsica de la reestructuració del portfolio d’aliances. La recerca realitzada s’ha centrat en estudiar els motius de la finalització, però són pocs els estudis que han analitzat les seves conseqüències. Aquest és un fet sorprenent donada la flexibilitat de defineix les aliances així com la freqüència de les finalitzacions d’aliances. Si bé és valuós saber per què les empreses abandonen les aliances, les organitzacions també necessiten entendre les conseqüències de la finalització i quina relació tenen amb les condicions que defineixen l’aliança, per tal de gestionar millor les estratègies col·laboratives. En conseqüència, l’objectiu general d’aquesta tesi doctoral és estudiar empíricament les implicacions de la finalització d’una aliança des de la perspectiva de l’organització. Per assolir aquest objectiu, s’ha fet una recollida àmplia de dades d’aliances formades entre els anys 1990 i 2005 en el sector de les ciències de la vida. L’historial de les aliances i les seves finalitzacions al llarg de l’any 2015 ha estat analitzat a traves de notes de premsa de diverses bases de dades. A més, la revisió de la bibliografia ha evidenciat que manquen recerques empíriques sobre finalitzacions que no corresponguin a JV, així com la importància de diferenciar entre dues formes destacades de finalització: la dissolució i la internalització (és a dir, l’adquisició després de l’aliança), cosa que ha portat a incorporar la governança de les JV i la manera com s’ha fet la finalització a tots els estudis. Atesa la importància de les aliances en l’accés a recursos externs valuosos (tàcits) i la reconfiguració dels recursos que suposa qualsevol finalització d’una aliança, aquesta tesi es basa predominantment en la concepció de l’empresa basada en els recursos (RBV) i basada en el coneixement (KBV). Concretament, s’han dut a terme tres estudis a fi d’examinar els resultats organitzatius relacionats amb (1) el rendiment de l’empresa, (2) la innovació i la construcció de coneixement i (3) la necessitat d’entendre la finalització de les aliances per la via de la internalització. Per entendre’n millor les conseqüències sobre el rendiment de l’empresa, en el primer estudi s’utilitza l'anàlisi d'esdeveniments i de regressió per tal d’examinar la relació existent entre les formes de finalització, els motius d’aquesta, així com la governança JV i la reacció del mercat davant els anuncis de finalització de l’aliança. Els resultats demostren que la dissolució de l’aliança té un efecte generalment negatiu sobre el valor de mercat de l’empresa, mentre que la internalització de l’aliança presenta uns coeficients positius, per no significatius. La interacció significativa entre la forma de finalització de l’aliança i els seus motius explica, a més, que la internalització crea valor de mercat quan la finalització és motivada pel creixement i per un reajustament, mentre que la dissolució en aquestes condicions té un efecte negatiu. Els motius de finalització relacionats amb el rendiment i el creixement de les condicions externes tenen un efecte negatiu sobre el valor de l’empresa en les dues formes de finalització, mentre que la governança de la JV no té influència en aquestes relacions. Al segon estudi, s’analitzen les repercussions de la finalització d’una aliança sobre la innovació i la construcció de coneixement aplicant el mètode DD i l’estimació coincident a una mostra d’aliances d’R+D dissoltes i no dissoltes. Les conclusions mostren que la finalització de les aliances redueix significativament el rendiment de la innovació, que la construcció de coneixement és menys diversa, des del punt de vista tecnològic, i, sorprenentment, menys orientada internament després de la finalització. No obstant això, els resultats no mostren un impacte significatiu de la finalització en la construcció de coneixement entre empreses, ni tampoc cap efecte moderador de la governança de la JV, de la proximitat geogràfica, d’altres aliances similars en el sector i de l’R+D interna. Per altre banda, la mida del portfolio d’aliances redueix significativament l’efecte negatiu sobre el rendiment de la innovació, la diversitat tecnològica i l’orientació interna. En relació als diferents efectes de la internalització de l’aliança que s’han demostrat al primer estudi i, en base a les escasses recerques inicials que s’han localitzat sobre el tema, el tercer estudi desenvolupa una revisió sistemàtica de la internalització de l’aliança, per oferer una visió panoràmica de la transició de l’aliança entre empreses a l’organització interna. La revisió presenta un model de condicions que guien la internalització de l’aliança i analitza les evidències de les implicacions de la internalització sobre el rendiment. A més de les limitacions de l'estudi, la tesi conclou amb la discussió integrada dels resultats, dels que destaca la importància de l'anàlisi de la finalització de les aliances pel desenvolupament de les teories de l'organització i la col·laboració de forma més global.
|
|---|
