| Sumario: | L’any 400 un tal Gener escriu una carta a Agustí amb unes preguntes sobre com s’han de celebrar els sagraments i les festes en l’Església. Agustí respon: «En primer lloc has de saber que el dia del naixement del Senyor no se celebra com a sagrament. […] Hi ha sagrament en una celebració cuán la commemoració d’allò que s’havia esdevingut es fa de tal manera que se sobreentén al mateix temps que hi ha un significat ocult, significat que s’ha de rebre santament. Això és el que fem quan celebrem la Pasqua. No ene acontentem amb evocar l’esdeveniment, és a dir, que Crist morí i ressuscità, sinó que ho fem sense ometre cap dels altres elements que testimonien la seva relació al significat dels sagraments (Ep. 55,1,2).
Agustí ha hagut de fer una definició del concepte “sagrament”. I ho ha fet a partir del concepte “Pasqua”. En les dues coses és totalment nou i original, digne de ser estudiat a fons. Està fent una veritable teologia litúrgica.
La Pasqua és el sagrament entre Déu i l’home. El trànsit d’aquest món al Pare realitzat per Jesús és sagrament del nostre; per això el nostre ha de ser fet –i celebrat– a imatge i semblança del seu. El terme final és el repòs, el diumenge sense fi.
|
|---|
