Sumario: | En els darrers 10-15 anys s'han produït canvis de gran rellevància a l'escenari competitiu que han empès les empreses a abordar grans transformacions en els seus sistemes d'organització i gestió. Tanmateix, se sap poc sobre l'impacte que totes aquestes transformacions han tingut sobre el dia a dia del director general i sobre com els màxims responsables de les organitzacions adapten els seus rols, funcions i prioritats a les noves exigències.
L'objectiu d'aquest treball és estudiar com els canvis en l'entorn competitiu i els que les pròpies organitzacions han emprès per adaptar-s'hi estan reconfigurant els rols i les tasques que exerceixen els directius i, particularment, l'alta direcció. Per dur a terme aquesta anàlisi, hem combinat la investigació teòrica, basada en l'anàlisi de la literatura recent, amb la investigació empírica, fonamentada en un treball de camp realitzat sobre una mostra representativa de 52 alts directius.
Els resultats obtinguts demostren que tant els canvis en l'entorn competitiu com les transformacions empreses per les mateixes organitzacions per adaptar-s'hi estan reconfigurant els rols, prioritats i estils de direcció dels seus màxims executius, modificant l'enfocament i l'abast de les seves responsabilitats, transformant la seva manera d'exercir el lideratge i incorporant noves variables a les seves estratègies de direcció.
El treball conclou amb una sèrie de propostes per a la revisió, actualització i adaptació dels rols i prioritats directives a les noves condicions competitives i organitzatives que s'imposen a les organitzacions del segle XXI: (1) l'èmfasi en propòsit, visió, missió i valors; (2) la creació d’una identitat corporativa potent i atractiva; (3) l'adopció de nous estils de lideratge; (4) una direcció més orientada a l'exterior i amb més atenció als stakeholders; (5) el focus en les persones i en el seu desenvolupament; (6) la importància de la capacitació i de l’aprenentatge organitzatiu; i (7) la presa de decisions més ràpides i freqüents.
|