La Salut Sexual de les persones amb discapacitat física residents a Catalunya

Introducció. La Salut Sexual (SS) és un dret fonamental i universal, fruit de l’evolució d’una salut basada únicament en aspectes orgànics/reproductius i d’una sexualitat genital, a visions més amplies i integradores. Ara bé, quan es fa referencia a la SS de les persones amb Discapacitat Física (DF)...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor Corporativo: Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (-)
Otros Autores: Ponsa Masana, Myriam, autor (autor), Botella, Lluís, supervisor acadèmic (supervisor acadèmic), Sànchez i Ruiz, Emília, supervisor acadèmic
Formato: Tesis
Idioma:Catalán
Publicado: [Barcelona] : Universitat Ramon Llull 2019
Materias:
Acceso en línea:Accés lliure
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull:https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009669740106719
Descripción
Sumario:Introducció. La Salut Sexual (SS) és un dret fonamental i universal, fruit de l’evolució d’una salut basada únicament en aspectes orgànics/reproductius i d’una sexualitat genital, a visions més amplies i integradores. Ara bé, quan es fa referencia a la SS de les persones amb Discapacitat Física (DF), apareixen certes mancances, tant en l’adaptació dels qüestionaris per conèixer els nivells de salut, com en la formació i intervenció dels professionals, i en l’assessorament a les famílies. El 6,5% de la població catalana presenta una discapacitat i es desconeix l’estat de la seva SS, un requisit prioritari per dissenyar plans d’intervenció, avaluar els existents i donar resposta al debat social existent. A Espanya, es disposa de l’Encuesta Nacional de Salud Sexual (ENSS/2009) però no està suficientment adaptada a les persones amb DF.Objectiu: Conèixer l’estat de SS de les persones amb DF majors d’edat residents a Catalunya. Específicament:Fase I. Elaborar un qüestionari digitalitzat i en català sobre la SS de les persones amb DF (Enquesta de Salut Sexual per a Persones amb Discapacitat Física, ESSPDF/2016), fruit de l’adaptació i ampliació de l’ENSS/2009. Fase II. Validar la traducció a la llengua catalana i el funcionament de l’ESSPDF/2016. Fase III. Descriure i analitzar la SS de les persones amb discapacitat física majors d’edat, residents a Catalunya utilitzant l’ESSPDF/2016.Material i mètode: Fase I. Revisió de l’ENSS/2009, amb la col·laboració de professionals i persones amb DF.Fase II. Validació l’ESSPDF/2016 mitjançant la traducció i la retrotraducció, i un estudi pilot amb 32 subjectes (6 amb DF i 26 simuladors).Fase III. Enviament per correu electrònic de l’ ESSPDF/2016 a diferents associacions. Anàlisi de les dades en funció del sexe, grau d’autonomia i edat, i anàlisi multivariable per possibilitat d’una primera relació sexual (RS) i satisfacció sexual.ResultatsFase I. Els canvis considerats van ser: introduir enunciats per ubicar al subjecte en la seva sexualitat amb discapacitat física o motora, modificar l’ordre i eliminar algunes preguntes, introduir-ne d’altres, traduir al català i dissenyar el circuit digital d’administració i recollida de dades. Es va ampliar principalment amb: aspectes ètics, preguntes sobre masturbació i variables descriptives de la discapacitat. El nou qüestionari va ser el ESSPSF/2016 format per 81 preguntes, distribuïdes en variables sociodemogràfics i d’altres dividides en 7 blocs: educació/informació, socialització, percepció, preocupacions, qualitat de la consulta, experiència i satisfacció sexual; en català i digitalitzat.Fase II. La factibilitat del circuit de resposta i de la recollides de dades no va mostrar cap contrarietat. La carrega temporal va ser de 20-40 minuts. Els 6 subjectes amb DF van valorar positivament el format digital i van fer apreciacions sobre l’adequació de preguntes relacionades amb la discapacitat.Fase III. Es van estudiar 135 subjectes (78 homes i 57 dones), mitjana d’ edat 44,2 anys (DE=10,3), majoritàriament vivien en ciutats, la meitat eren solters, el 41,5% tenien estudis universitaris i el 60% no treballaven. El 37% tenien grau de dependència elevat.Bloc I. Educació/informació: El 90,4% havien rebut informació sobre educació sexual, d’aquests el 43 % la van valorar com a útil. Els progenitors i els professionals sanitaris són els escollits per facilitar informació sexual. Les dones prefereixen ser ateses per altres dones (p=0,014). Els enquestats volen més informació, sobre aspectes afectivo-emocional, i els homes a més sobre “Prostitució” (p=0,012) i “Amor i relacions sentimentals” (p<0,001). Bloc II. Socialització: El 87,4% es van sentir discriminats per patir alguna discapacitat. Les dones a més, pel seu sexe (p=0,002) i pel seu aspecte físic (p=0,051). El 88,1% considera que la sexualitat és un mitjà per buscar comunicació, plaer, afecte, tendresa i intimitat. El 9,6% no poden masturbar-se, les dones prefereixen que ho faci la seva parella i els homes simplement una altra persona (p=0,028).Bloc III. Percepció: Al voltant de dos terços dels enquestats van mostrar desacord en que el sexe de veritat inclou penetració i orgasme, o que calgui estar enamorat per tenir RS. La meitat es considera atractiva i el 76,2% no presenta dificultats per parlar dels seus desitjos sexuals. Les dones es senten millor amb elles mateixes (p=0,051) i solen fixar-se més en la personalitat de l‘altre (p=0,005). El 31,1% no coneix suficientment les possibilitats del seu cos per rebre i proporcionar plaer, però les dones tenen un major coneixement (p=0,034).Bloc IV. Preocupacions: El 63,7% estan preocupats per la seva SS. Les majors preocupacions són: no tenir parella, la falta de confiança en un mateix i la manca d’experiència. En el cas de les dones a més la pèrdua de desig sexual (p=0,005). Els subjectes més independents presenten major preocupació per la seva SS (p=0,038). Bloc V. Consulta: El 27,8% van demanar ajuda, tant en serveis privats com públics, a un professional, principalment el psicòleg (64,7%). El servei rebut va ser valorat com a molt/bastant satisfactori (68,8%). Bloc VI. Experiències: El 14,8% no han tingut RS, els homes per la falta d’ocasió (p=0,040), i les dones afegien la por i no haver trobat una parella. Els subjectes amb major dependència per vestir-se/desvestir-se tenen menys probabilitat per tenir una primera RS. Els que havien tingut una primera RS (85,2%) són més independents (p=0,026). La meitat s’inicià amb un aparella estable, els homes a més amb una persona que havien pagat (p=0,003). Les primeres pràctiques van ser petons i carícies, seguides de masturbació mútua. Les sensacions van ser sobretot benestar i alegria, i en menys freqüència plaer, tranquil·litat, satisfacció o confiança. La meitat van utilitzar algun mètode de protecció, sobretot preservatiu masculí. El 65,1% mantenien RS en els darrers 12 mesos. El 9,6% havien tingut sexe en contra de la seva voluntat. Els subjectes que presentaven una DF ≤ 9 anys s’inicien als 22,9 anys (DE=1,2) i la resta 3,9 anys (DE=0,8) després de l’adquisició de la discapacitat. Bloc VII. Satisfacció: El 30,6% declara que la discapacitat l’impedeix gaudir de les seves RS. Un terç de la població estudiada no està satisfeta en la seva vida sexual i les pràctiques de major satisfacció són les carícies. Els subjectes més independents tenen més probabilitat d’obtenir satisfacció sexual i aquells amb autoestima baixa o dificultats per vestir-se tenen menys probabilitat.Conclusions: Les persones amb DF a Catalunya són éssers actius sexualment i es senten preocupades per la seva SS, que es veu minvada per la discriminació social que viuen vers la seva discapacitat. Malgrat això, no solen demanar ajuda. Existeixen mancances en l’educació sexual que reben i en el coneixement de les possibilitats del seu cos. La percepció i les vivències de la seva sexualitat són principalment afectivo-emocionals: estan obertes a expressar allò que desitgen, amb certes diferències com que les dones, presenten una visió més sentimental. La capacitat de vestir-se/desvestir-se augmenta la probabilitat de tenir una primera RS, a més a major grau d’independència o d’autoestima, major satisfacció sexual.
Descripción Física:1 recurs en línia (318 pàgines)