| Sumario: | Aquesta tesi estudia la importància de l'art per a la promoció de la resiliència en persones que es troben en situacions de vulnerabilitat i d'exclusió social en el context de la salut mental. Es concreta en dos objectius: identificar, en els relats dels subjectes que parlen de la relació entre art i resiliència, els aspectes significatius d'aquesta relació; i comprendre les dimensions rellevants de l'art i l'acció socioeducativa, que emergeixen d'aquests relats, per transferir aquests coneixements en els processos de la reinserció social dels subjectes en els contextos de vulnerabilitat i exclusió a través de la mediació artística. La investigació compta amb la revisió bibliogràfica de quatre temes fonamentals: art, resiliència, enfocaments educatius i mediació artística. La metodologia utilitzada per al desenvolupament d'aquesta investigació se centra en l'estudi de cas i treballa amb l'anàlisi de dades dins del paradigma d'investigació qualitativa. Dels resultats obtinguts de la relació significativa de l'art i resiliència han emergit tres dimensions rellevants: l'art i el creatiu, l'espai relacional i el taller de creació. Aquestes tres dimensions ajuden a comprendre les característiques de l'art i l'acció socioeducativa per a la seva transferència a través de la mediació artística.
|
|---|
