| Sumario: | La transformació que està vivint l’educació exigeix un canvi de rol per al docent i el desenvolupament de les seves competències emocionals (CEmo), necessàries per facilitar una orientació millor en el procés d’aprenentatge i creixement de l’alumnat. En paraules d’Harari (2018), necessitem un canvi de “transmissor a guia”, per ajudar l’alumnat a manejar-se en un escenari nou, que afecta tant el pla cognitiu, com l’emocional, aquest darrer encara més important després de la crisi sanitària que hem patit a causa de la COVID-19. La complexitat que inevitablement presenta aquesta transició pot ser facilitada mitjançant la introducció de processos reflexius (Schön i Bayo, 1998), com ara el coaching, aplicat a l’àmbit educatiu (CEd), que serveix per acompanyar i sensibilitzar el docent durant aquesta transformació. Per això, l’interès d’aquesta tesi doctoral ha estat entendre com el CEd pot ajudar a configurar el nou rol que els docents han d’assumir en l’actualitat, exercint un efecte positiu, de desenvolupament i de millora sobre les CEmo, necessàries per acompanyar l’alumnat en el seu desenvolupament integral.
El context que es va tenir en compte és el dels docents d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) a Catalunya i l’objectiu del nostre estudi es va centrar en comprendre els canvis percebuts pels membres d’un centre de Secundària en les CEmo dels docents després d’haver participat en un programa d’intervenció integral de CEd contextualitzat.
Es va realitzar un estudi de cas dividit en tres fases, des d’un paradigma hermenèutic interpretatiu, basat en un disseny integrat mixt (Creswell i Plano Clark, 2011). Primer, es va realitzar una fase exploratòria amb enfocament qualitatiu, per identificar i descriure les CEmo conegudes pels docents i l’alumnat del centre. Aquesta va mostrar que, tot i que hi havia un coneixement previ sobre les CEmo, hi havia una clara línia de millora quant al desenvolupament i a les competències pròpies d’un coach, que, d’altra banda, van coincidir en molts aspectes amb les CEmo, alimentant-se de forma del tot bidireccional. En aquesta fase van participar, a més, coach experts en CEd que van ajudar a definir-ho i a focalitzar els objectius del programa. Segon, es va dur a terme una fase descriptiva amb disseny mixt integrat, per identificar, d’una banda, el nivell autopercebut a cada CEmo (pretest) per part dels docents (model del GROP, Bisquerra, 2000; Bisquerra i Pérez-Escoda, 2007) i, d’una altra banda, els principals factors facilitadors, així com també d’amenaça, a l’hora de realitzar i aplicar un programa d’intervenció integral de CEd. En aquesta fase es va observar que, per a la posada en marxa i l’èxit del programa, era clau detectar prèviament quins eren aquests factors propis del centre i tenir-los en compte per al disseny. Tercer, es va realitzar una última fase descriptiva-explicativa, novament amb disseny mixt, per conèixer les principals percepcions de canvi experimentades per part dels docents sobre les CEmo, així com les d’altres membres del centre. Els resultats qualitatius van indicar que els docents percebien haver desenvolupat les CEmo, i destacaven, sobretot, l’autonomia emocional i les competències socials, i els quantitatius (post), encara que no van ser significatius, van mostrar un augment de la mitjana de gairebé totes les CEmo, la qual cosa suggeria que, amb un programa més durador, sobretot dirigit a destinataris amb més experiència, podrien arribar a ser-ho.
En conclusió, el coaching facilita la reflexió del docent sobre el seu nou rol i l’ajuda a desenvolupar les CEmo, la qual cosa contribueix a percebre la seva millora i de la d’altres membres del centre educatiu. Així mateix, una sensibilitat prèvia sobre aquest tema, la involucració del lideratge directiu i una mentalitat de talent per part de tots els implicats són clau per promoure i consolidar canvis significatius de la funció docent i orientadora, així com també per generar una cultura de CEd en un futur.
|
|---|
