| Sumario: | El procediment prejudicial, establert actualment als articles 19.3.b) del TUE i 276 del TFUE per garantir la interpretació i aplicació uniforme del Dret europeu, ha constituït un element essencial en el procés d'integració. Es tracta d'un mecanisme de cooperació que apodera els jutjats i tribunals estatals per l'aplicació de les normes europees i deixa en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea la interpretació i enjudiciament de les mateixes. No obstant, aquesta col·laboració que en el text dels Tractats es preveia horitzontal i bilateral, amb una clara delimitació de funcions, s'ha situat en un pla vertical i jeràrquic. El Tribunal de Justícia ha aprofitat la seva condició d'intèrpret del Dret europeu per ampliar paulatinament les seves competències, erigint-se com a última instància judicial de la Unió. Així, no sols ha establert les condicions en què havia de portar-se a terme el procediment prejudicial, sinó que fins i tot ha seleccionat quins ens podien o havien de fer ús d'aquest incident de cooperació. Això per mitjà de la creació del concepte d'òrgan jurisdiccional europeu, diferent al dels Estats membres de la Unió, que arriba a incloure instàncies administratives i organismes al servei de l'administració, així com altres institucions internes no integrades al poder judicial. En aquesta tesi es pretén, en primer lloc, definir el marc jurídic que ha donat lloc a l'ús i a la formulació de la noció d'òrgan jurisdiccional per part del Tribunal de Justícia i sense el qual no es podria entendre el mateix: la qüestió prejudicial. En segon lloc, s'examina de quina manera el Tribunal de Justícia ha procedit a la creació de la noció d'òrgan jurisdiccional; se'n ressalta el seu caràcter autònom i unitari i s'estudien tots i cada un dels criteris orgànics i funcionals que el Tribunal de Justícia ha pres en consideració per la seva identificació. En tercer lloc, es realitza un anàlisi sobre l'aplicació dels criteris jurisprudencials del Tribunal de Justícia al cas concret, tant en la vessant restrictiva del concepte com en l'expansiva. I, en quart lloc, s'exposa la concreta relació entre la noció d'òrgan jurisdiccional i la competència del Tribunal de Justícia, posant de manifest la inseguretat jurídica que provoca l'absència d'un concepte clar d'òrgan jurisdiccional; també s'intenten plasmar algunes propostes de solució.
|
|---|
