ECOSOCIALISME, Comunicació política i societat postmoderna a la Catalunya democràtica. Teoria i història de l'ecosocialisme com a corrent de pensament en la Posmodernitat (1980-2015) a través de la seva representació política i mediàtica
Aquesta tesi doctoral és una recerca sobre els orígens i el desenvolupament de l'ecosocialisme, corrent de pensament que fusiona elements de la doctrina marxista, del socialisme utòpic, de l'anarquisme i de l'ecologisme. Les arrels d'aquesta hibridació ideològica es troben en el...
| Autor principal: | |
|---|---|
| Autor Corporativo: | |
| Otros Autores: | , |
| Formato: | Tesis |
| Idioma: | Catalán |
| Publicado: |
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull
2016
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | Accés lliure |
| Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009655597006719 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral és una recerca sobre els orígens i el desenvolupament de l'ecosocialisme, corrent de pensament que fusiona elements de la doctrina marxista, del socialisme utòpic, de l'anarquisme i de l'ecologisme. Les arrels d'aquesta hibridació ideològica es troben en el segle XIX tot i que caldrà esperar a la dècada dels anys 1970 perquè a partir de l'impuls del nou ecologisme polític emergeixi un cos doctrinari i la mateixa expressió, ecosocialisme, que començarà a ser d'ús habitual en la dècada següent especialment a partir de la transformació de partits comunistes -en alguns casos, pocs anys abans de la caiguda del Mur de Berlín- en esquerra verda o ecosocialista. Un d'aquests partits ecosocialistes és el cas d'Iniciativa per Catalunya Verds, partit hereu del PSUC, fundat el 23 de febrer del 1987 i que abraçarà oficialment l'ecosocialisme el 22 de novembre del 1996. En aquell període d'anys Iniciativa va anar buscant una identitat ideològica que fusionés les idees d'esquerra radical amb els nous moviments socials (pacifisme, feminisme i ecologisme). L'ascens de l'ecosocialisme es dóna en paral·lel als canvis socials, econòmics, polítics i comunicatius que defineixen un nou estadi de la Modernitat o bé una etapa diferent que coneixem com a Postmodernitat des que el filòsof Jean-François Lyotard va publicar el 1979 La Condition postmoderne. La tesi analitza l'ecosocialisme com a corrent que respon a alguns dels trets característics de la Postmodernitat, i ho fem en el context dels canvis socials, polítics i comunicatius que defineixen aquesta Postmodernitat i, concretament ,a Catalunya, que considerem una de les regions més postmodernes a Europa i al món. L'anàlisi de la trajectòria d'Iniciativa per Catalunya Verds des del 1987 es prolonga fins a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 període en què aquesta formació ha estat un dels pocs exemples al món de partit autodefinit com a ecosocialista que ha tingut representació parlamentària i, fins i tot, ha arribat a formar part d'un govern. Així mateix, la tesi analitza el paper d'ICV durant el debat sobiranista a Catalunya en el període 2003-2015. En aquest sentit, hem elegit per al nostre estudi de cas la consulta no vinculant per la independència de Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre del 2014 i els efectes que aquest debat ha tingut en les opinions i actituds dels militants respecte al sentiment de pertinença identitari i al model d'Estat, entre altres trets del perfil d'aquesta militància. A través d'una enquesta entre 410 militants d'ICV hem fet una radiografia de la militància, la més àmplia que fins ara s'ha elaborat d'aquest partit. L'enquesta també ha tingut com a objectiu validar una de les teories més importants de la comunicació, l'Espiral del Silenci, formulada el 1972 per la periodista, politòloga i sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Com a investigadora, Noelle-Neumann va observar que en període electoral (i en altres tipus de debats públics) alguns punts de vista semblaven obtenir més atenció que uns altres. De vegades, les persones prefereixen mantenir el silenci i, fins i tot, evitar parlar-ne. La sociòloga alemanya va anomenar aquest fenomen '"espiral del silenci" que ocorre quan -contràriament quan els individus perceben les seves pròpies opinions com a populars no tenen cap problema a expressar-les i defensar-les- les persones percebem que les nostres opinions no són populars i preferim mantenir el silenci. Aquest procés s'esdevé en forma d'espiral, i així una de les parts acaba aconseguint més publicitat que altres. Per a Noelle-Neumann l'opinió pública són actituds i comportaments que s'han de poder expressar en públic sense perill de caure en l'aïllament. En un context de controvèrsia i canvi, les opinions públiques són aquelles actituds que es poden expressar sense haver de patir el perill d'aïllament. Hi ha, no obstant, excepcions a aquest fenomen d'espiral del silenci. Són aquells grups i individus que no tenen por a l'aïllament i que no tenen cap problema a expressar les seves opinions malgrat que això comporti conseqüències. Aquesta és una característica dels innovadors, agents de canvi, avantguardes i el "hard-core" (nucli dur) dels partits polítics. El cas pràctic d'aquesta tesi s'ha centrat a analitzar els canvis en les actituds i opinions de la militància (hard-core) d'un partit polític, ICV, en el context del debat sobre la independència de Catalunya. És una de les primeres recerques que s'ha fet a Catalunya i a Espanya en què s'ha aplica aquesta teoria en un àmbit de la realitat social i política, en aquest cas en el terreny de la comunicació política. Al capdavall, hem volgut investigar si aquest fenomen d'espiral de silenci té vigència en la "societat xarxa" actual. |
|---|---|
| Descripción Física: | 1 recurs electrònic (993 p.) També disponible en paper |
