Sumario: | Les principals teories de negocis internacionals afirmen que hi ha una relació positiva entre el grau d'internacionalització d'una empresa i el seu acompliment, atès que la internacionalització ofereix a les empreses l'oportunitat de créixer i millorar la seva competitivitat. Tot i les limitacions de recursos per expandir-se geogràficament, les PIMES han mostrat una alta i creixent propensió a internacionalitzar-se, demostrant que les empreses no han de ser grans per tenir èxit en els mercats estrangers. La pregunta general de recerca que aquesta tesi pretén respondre és: ¿quins factors contextuals i organitzacionals permeten a les PIMES internacionalitzar-se, superant les limitacions degudes a la seva reduïda grandària, adoptar modalitats d'entrada que requereixen un alt compromís de recursos, i maximitzar el rendiment? La tesi examina diferents factors contextuals i organitzacionals que incideixen en la relació entre el grau d'internacionalització i l'acompliment en el context específic de les PIMES i d'un subgrup de PIMES particularment interessant, les micro-multinacionals. Els estudis previs sobre la relació internacionalització-rendiment (I-R) s'han centrat en les grans empreses multinacionals, mentre que la internacionalització de les pimes que utilitzen modes d'entrada de major compromís ha rebut molt escassa atenció. La tesi proporciona una explicació teòrica i empírica de l'efecte moderador de diversos factors contextuals i organitzacionals en la relació I-R en diferents nivells d'internacionalització. Per a això, s'integren en el marc teòric de la tesi la literatura sobre la relació I-R amb les literatures relacionades amb les variables moderadores de tipus contextual (sector d'activitat) i organitzacionals (tipus de propietat, estratègies de diversificació geogràfica). Els resultats obtinguts confirmen que la relació I-R és específica al context i contingent en relació amb les característiques organitzatives i contextuals estudiades.
|